Si una cosa ens agrada als catalans, és queixar-nos i plorar. Sentir-nos víctimes i oprimits és la nostra única raó de ser, i com que últimament se’ns estaven acabant els motius, ha hagut de venir el papa a ajudar-nos, que en coadjuvar consisteix l’esperit cristià que encarna. Amb el Barça encadenant lligues, amb l’Iceta endollat d’ambaixador a la Unesco parisenca, amb la Sagrada Família alçant-se a tot drap, amb el dia de Sant Jordi assolellat, amb un munt de banderes blaves a les platges -de pagament, però blaves-, amb Sopa de Cabra muts i amb El Foraster triomfant a TV3, no hi havia manera de fer-nos les víctimes, tot anava sobre rodes i això no hi ha català que ho aguanti. Fins que Lleó XIV, Déu n’hi do com cuida el ramat tot i el seu nom, ens va venir en auxili anunciant que la seva missa i benedicció a la Sagrada Família, així com l’oració a la catedral, serien en castellà. Per fi! D’entre tots els pretextos que els catalans tenim per a lamentar-nos, un dels favorits -i això que la llista és interminable- és precisament el de la........

© Diari de Girona