Narcís de Carreras, nascut a la Bisbal d’Empordà, va definir el Barça l’any 1968 com una institució esportiva que anava més enllà de ser un equip o un club qualsevol: «El Barça és més que un club»; ho és pel seu compromís amb la identitat catalana, amb els valors democràtics i on els socis són els amos del club.

El 29 de novembre de 1899, quan es va fundar el Barça, estava definit que el nombre de jugadors que havien de sortir al camp havien de ser 11. No obstant, és tanta l’afició dels socis i del públic que omple l’estadi del Barça que aquests són 12, en el Real Madrid emperò el número 12 és el president, en Florentino.

En el poble hi vivia pràcticament tot el primer equip del Barça, homes i nois coneguts amb motius dels noms dels jugadors del primer equip. També hi havia altres malnoms que procedien d’artistes, com la Sofia Loren (la més guapa del poble), en Tony Perkins, en Brando (el més lleig), un cantant pretensiós que li deien el nom del baríton Marco Redondo, un poeta, que el batejaren irònicament amb el nom de Calderón de la Barca i el d’un torero, en Chamaco, que de jove es volia dedicar a torejar, però, com que no hi havia cap tradició taurina, de gran va ser matador de porcs i es llogava a les cases el dia de la matança.

Tanmateix, la mina més preuada i abundosa d’on sortien els sobrenoms era el Barça. Vivien amb nosaltres en........

© Diari de Girona