Alguns bolets ja es troben a la botiga
Les imatges de les parades de bolets a peu de carretera del Pirineu / ACN
Acostumo cada any escriure un article relacionat amb els bolets i si puc justificar-ho bé, hi faig entrar el massís del Montseny, escenari natural de la meva infància, que gaudeix d’un microclima i una diversitat botànica que ens convidava a tots a anar-hi a prendre-li els bolets. En els bons anys, no massa escalfats a l’estiu, ni gebrats a l’hivern, comencen a sortir a finals de maig en les prades de l’alta muntanya i en fa fins al novembre, i a canvi ens regala el massís el seu millor espectacle del faig amb la fulla arrugada i vermellosa.
Amb la fageda despullada, el Montseny transparenta, esdevé espadat, agressiu talment una exaltació tel·lúrica. Les Agudes rovelloses es diria que estan fetes de coure, però la blanca neu que encasqueta les carenes suavitza la duresa mineral.
També delecta quan es dramatitza i s’ha enfurismat del tot, és el temps que mostra el seu punt àlgid, el més escenogràficament arravatat: el faig s’ha fet esquelètic i darrere seu ha emergit la muntanya de les Agudes, que posa ferotgia a l’indret, mentre que el Turó de l’Home ajagut al seu costat amb el cap nevat endolceix la vista.
La serralada regala moltes imatges i ben diferenciades; la que més meravella........
