Ai, aquell airet, que entra per la finestra quan un menys s’ho espera. És com un regal del cel, literalment. Però que difícil de trobar o enxampar! De vegades, quan la suor ja circula a càntirs per totes les parts peludes del meu cos, i no hi ha manera d’aturar les microscòpiques fuites d’aigua dèrmica humana, em recolzo sobre l’ampit amb l’esperança que tard o d’hora em visiti i es quedi amb  mi, ni que sigui una estona. Observo l’horitzó –bé, l’edifici........

© BonDia