Tenia els meus ulls, es repetia. Els meus ulls. Hi havia un cos amb els meus ulls. N’estic segur. Amb els meus ulls. Els meus ulls…

Quan es va despertar no hi havia ningú a la sala. O, com a mínim, això li semblava, ja que amb prou feines podia aixecar el cap o girar el coll. No reconeixia l’entorn que l’envoltava, i tampoc sabia com hi havia arribat ni què hi feia, allà. De cop, se li va apropar un individu –duia una llarga bata–, i se’l va quedar mirant. Fixament. La........

© BonDia