Passejar pel país darrerament fa molta mandra. Acabes fastiguejat de sentir sorolls d’obres, de veure com desapareixen paisatges comuns, naturals i artificials, i de patir l’ostentació material dels nous vinguts, talossos amb Ferrari que poc entenen ni estimen aquestes valls. Els turistes omplen els carrers atrets per aquesta buidor intel·lectual i cultural. Davant d'aquesta deriva superficial, defensar la continuïtat d’un festival com el ClàssicAnd no és un caprici d'uns quants melòmans, és pensar cap a on anem com a societat. Escric aquest article perquè vaig llegir que s’està plantejant el futur d’una de les millors idees que he vist materialitzar-se. I em fa por que, com tantes altres, desaparegui........

© BonDia