En un context en què l’esperança de vida s’allarga i la població envelleix progressivament, fins al punt que alguns científics dels països desenvolupats situen l’inici de la vellesa a partir dels noranta anys, resulta paradoxal que l’edatisme s’hagi convertit en un dels problemes més incòmodes de les societats contemporànies. Si encara tenim a la retina els dibuixos de Goya retratant la vellesa amb amargor, el cert és que hem avançat: cada cop és més habitual veure persones grans –amb cabells blancs, arrugues o bastó– exposant-se públicament en molts àmbits i demostrant una activitat intel·lectual i física notable.Malauradament, aquest esforç de reapropiació de la identitat d’ésser humà i de la personalitat que ens defineix més enllà de l’edat, es queda ara per ara en l’esfera de la imatge. Encara avui, moltes persones de més de 50 o 60 anys –just en el moment de la màxima maduresa professional–........

© BonDia