Quan va sucar la magdalena en el te, ni tan sols Proust es pensava que aquell paràgraf s’utilitzaria com a exemple de la capacitat evocativa dels sentits del gust i de l’olor. Desconec si passa el mateix amb l’oïda, però estic convençut que, com a mi, hi ha cançons que aconsegueixen efectes similars, tot traslladant-nos a altres indrets i recordant-nos persones amb les quals ja fa temps que hem perdut el contacte. Un efecte miraculós que s’intensifica quan les escoltes sense voler, per atzar.Així, cada cop que escolto Hombres G que volen marxar cap a Itàlia, torno a sortir amb ells de viatge de fi d’estudis, tot recordant com li quedava de bé el jersei de ratlles a una........

© BonDia