Els darrers anys Andorra ha crescut. Ha crescut molt. I ho ha fet sense planificació.Calia aturar-nos, calia respirar. I preguntar-nos què volíem.Volíem seguir creixent sense preguntar-nos què hi podia perdre la parròquia pel camí? Sense pensar si tindríem prou parcs, espais públics o serveis per acompanyar aquest creixement? Sense saber si, al cap de pocs anys, continuaríem tenint la mateixa qualitat de vida?La resposta per nosaltres era senzilla.Volíem una parròquia que conservés el que la fa habitable. Que continués oferint qualitat de vida, bons serveis públics i espais on viure bé. De què serveix créixer si pel camí deixem de reconèixer la parròquia on vivim? De què serveix construir més si cada vegada és més difícil que la gent que hi treballa i hi ha fet la seva vida pugui continuar-hi vivint?En definitiva, volíem una parròquia on es continués vivint.I un dels principals reptes a l’hora de revisar el Pla d’urbanisme era, inevitablement, com........

© BonDia