Passen calamitats, desgràcies, inconvenients, molèsties i merdúflies de tota mena, sí senyor. Els preus dels lloguers, la (mala) salut, els edictes, les places sempre dubtoses dels interins, les guerres aquí i allà, els companys de feina torracollons, aquell amic que (ups!) un mal dia et traeix, aquells tres quilos de més a la bàscula, aquelles notes de tall impossibles per entrar a la carrera que vols, aquells exàmens que costen tant d’aprovar, aquell pesat que no et treus del damunt a la cafeteria. Anem ben apanyats. Surts de casa una estona perquè et toqui l’aire i quan ets al carrer hi ha dies que no saps si anar a cruspir-te un croissant amb molta xocolata o tirar-te d’un pont avall. En fi, la vida.  I de cop, inesperada, te la trobes com si fos nova i no l’haguessis vista mai abans. Se t’apareix com una il·luminació el dia que menys te l’esperaves, en una cantonada, mirant amunt, en una flor que brota, en l’escalforeta que........

© BonDia