Cada mes intento ocupar aquest espai amb una opinió. Una reflexió sobre el país, sobre el que passa o sobre el que hauria de passar. Però aquest mes em permeto una excepció. Em permeto parlar d’alguna cosa que estimo i que, al mateix temps, forma part del país: el ClàssicAnd. En soc el director artístic, de manera que no soc neutral. Però potser és precisament per això que puc explicar millor el que hi ha darrere de cada proposta. I per què crec que val la pena venir-hi.Un festival és una manera de mirar el món. Una invitació a compartir emocions i sensibilitats. I també una manera d’obrir finestres: cap enfora, perquè artistes d’arreu descobreixin el país, i cap endins, perquè el públic pugui viure experiències que el sorprenguin.El ClàssicAnd va néixer amb aquest esperit. No es tractava simplement d’organitzar concerts, sinó d’imaginar un festival que dialogués amb Andorra: amb els seus espais, amb la seva escala i amb la seva identitat. M’agrada veure com la música transforma els llocs. Una església romànica, un espai històric o una gran carpa al centre de........

© BonDia