Darrerament en les dues  manifestacions organitzades per la Plataforma en Defensa d’un Habitatge Digne s’ha observat  i sentit  malestar profund, dolor i angoixa. Manifestar és un dret i alhora símptoma d’una societat civil sana, cosa que poques vegades s’ha vist a Andorra. Possiblement la proximitat, les relacions professionals o familiars, la por a ésser assenyalat, han dificultat l’expressió d’opinions de manera pública.Si més no les coses van canviant, al meu entendre per les necessitats urgents d’una crisi que afecta greument gran part dels nostres ciutadans.Es veu la democràcia com un equilibri entre els tres poders institucionals, l’executiu, el legislatiu i el judicial. Ens cal afegir, però, allò que alguns qualifiquen de quart poder, la premsa, que pot orientar amb més o menys èxit l’opinió pública cap a una tendència política o altra. No obviem un cinquè poder, actiu, eficaç i subtil: els poders fàctics,  potents en el món liberal actual i en particular a Andorra.Però permeteu-me que recordi al ciutadà que també existeix un sisè........

© BonDia