Com se sol dir, ni una ànima. Entre que era un pont de tres dies, les vacances escolars –n’hi ha tantes que he perdut el compte!– i que estem en plena temporada baixa turística, Andorra va ser com un oasi de tranquil·litat per als pocs residents que ens vam haver de quedar i per als comptats visitants que s’han estimat més les valls andorranes que el primer bany de l’any a la costa.Aquesta circumstància va convertir el Principat en una cosa semblant al que s’ha pogut veure durant mesos a la mostra Pioners a la sala d’exposicions del Govern, ubicada al Parc Central d’Andorra la Vella. Ha estat com fer un salt en el temps i tornar a fa una pila d’anys, però amb les infraestructures actuals intactes. Tot plegat s’ha fet una mica estrany, perquè no hi havia ni la duresa de la vida d’aquells temps ni tampoc el paisatge d’aleshores, però sí la davallada de persones caminant pels carrers i la muntanya.Feia un dia de nassos –ideal........

© BonDia