Fa molts anys, vaig viure una experiència força desagradable. Feia temps que no em passava, sobretot des que m’havia traslladat a Andorra, i em va agafar amb la guàrdia baixa. Em disposava a agafar l’ascensor de casa acompanyat d’una veïna. Ella va començar a parlar del típic tema banal d’ascensor, en un idioma que podríem qualificar de portunyol, una barreja de castellà i portuguès, com hauran endevinat, i jo li vaig respondre en català amb naturalitat. De seguida va esclatar en ira pel simple fet d’haver-me atrevit a usar la llengua oficial. Els crits se sentien al cinquè pis, inversemblant. Un episodi recurrent en altres zones del domini lingüístic que a Andorra costa més, per sort, d’haver de suportar, suposo que per allò que el català és l'única llengua oficial. També cal apuntar, per dir-ho tot, que aquella persona presentava símptomes nocius més enllà de la catalanofòbia.

Em va venir al cap aquest desgraciat fet, que tenia guardat en un racó del cervell,........

© BonDia