L’altre dia durant les vacances de Carnestoltes, em vaig trobar a dalt, a Andorra. Per la gent de Sant Julià, Andorra la Vella sempre es troba vagament "a dalt", sense que puguem precisar si es tracta d’una altitud topogràfica, d’una alçada dels valors morals dels seus habitants o bé de l’alçada dels preus de l’habitatge que s’hi practiquen. Una de les tres mètriques serà aplicable, de ben segur.El cas és que jo sortia d’una entrevista a la ràdio –a Les coses grans, amb Ester Vallès– i tenia una hora per perdre abans d’entrar a fer el meu pròxim bolo, una petita conferència sobre els eclipsis, com es consideraven i com s’han pogut anar preveient al llarg dels segles. Feia vent i bastant fred al carrer, i em van entrar unes ganes de fer un cafè. Però, on fer-lo?Vaig repassar mentalment els candidats habituals mentre pujava en direcció a Govern. Em permeto un incís: sí, aquí també és apropiat parlar de pujar de la Font de Tobira, de la mateixa manera que cal dir que un baixa des d’Escaldes........

© BonDia