És fàcil deixar-se portar per les hipèrboles quan parlem de Rodalies, però aquesta setmana passa tot el contrari: tots els qualificatius queden curts davant la magnitud de la crisi oberta arran de l'accident mortal d'un tren el 20 de gener a Gelida.

En set dies, els trens han estat més hores aturats que circulant. I, quan han arrencat, ha estat a empentes i rodolons. El desgavell ha estat múltiple: en una setmana Rodalies s'ha aturat per la pressió dels maquinistes, per la incapacitat de Renfe, per ordre del govern o per avaries a Adif. Ras i curt: ha fallat tot.

El desencadenant de la crisi és tràgic: un mur es desprèn al pas d'un tren de l'R4. L'impacte, a 60 km/h, destrossa la cabina i part del primer vagó i provoca la mort d'un dels maquinistes, un treballador en etapa de formació a Renfe.

L'impacte emocional, només dos dies després de la tragèdia d'Adamuz, Còrdova, és enorme. El sindicat de maquinistes Semaf, el majoritari a Renfe, exigeixen la suspensió del servei. En una nit tensa, ja de matinada, es decreta l'aturada i s'obre la caixa dels trons.

Dimecres 21 de gener, milers d'usuaris es lleven amb una realitat que........

© 3Cat