Pas del temps al Pes de la Palla
La por de Zapatero i la faula de l’arbre enverinat
EDITORIAL | Gràcies, cantaires: heu fet caure la farsa de la Sagrada Família
El PSC, ERC i els Comuns entomen el possible desgast electoral de la crisi educativa
Incident greu a la Sagrada Família: la seguretat expulsa i encercla 600 cantaires quan va descobrir estelades entre les partitures
Lluís Puig: “Potser encara veureu algun jutge del Suprem anar-se’n a l’exili”
Dues històries fosques i sorprenents de García-Castellón en el cas Leire i el cas Zapatero
Albert Riba: “Al Vaticà són uns delinqüents”
T’hem trobat, avi Ramon
Els metges enfilen la darrera vaga abans de l’estiu, però continuaran pressionant el Departament de Salut
'La tertúlia proscrita': L'OPA espanyola al Tribunal d'Estrasburg
El TEDH avala la imposició del 25% de castellà a les aules
Polèmica a Perpinyà per una salutació nazi al plenari de l’ajuntament
Sindicats denuncien intimidació i abús de poder de direccions de centres de l’Hospitalet a docents mobilitzats
Actualització: 18.06.2026 - 21:41
La del Pes de la Palla fins fa ben poc era una d’aquelles places desaprofitades on la gent s’hi estava poca estona perquè res no convidava a quedar-s’hi. Era un lloc de pas i, diguem-ho tot, de conflicte també. Hi havia arbres, hi havia bancs, però no acollia més que maldecaps i imprevistos de tota la gamma d’intensitats i gravetats possibles. A la nit era un niu de crits i baralles i alhora era........
