Els subscriptors podeu navegar per l'arxiu històric de VilaWeb amb tots els canvis, minut a minut, del 2015 fins ara. Cliqueu ací.

Podeu llegir VilaWeb amb accés obert, tant si en sou subscriptors com si no no. La diferència és que els subscriptors ho fan possible: feu-vos-en

Magda Oranich: “Voleu tornar a la dictadura? Xavals, perquè no l’heu viscuda!”

Carles Abellán: “Tot anava bé fins que em van donar l’estrella”

El Tribunal Suprem para els peus a Trump en una batalla històrica sobre qui ostenta el poder als Estats Units

Un cap de la policia violador? Els detalls més sinistres del darrer escàndol de Grande-Marlaska

La responsabilitat de Jaume Duch: així ens van girar l’esquena

Natza Farré: “Volia explicar com és ser la germana d’un heroïnòman, no hem tingut veu”

Ramon Folch: “Necessitem uns polítics amb intel·ligència i tremp moral, que siguin capaços de subvertir la tendència”

Deu refranys que ens defineixen (irònicament)

Per què el 23-F ara? Els secrets que Pedro Sánchez encara amaga

La Bressola és reconeguda amb el premi Martí Gasull i Roig

Les víctimes de la gota freda exigeixen responsabilitats a les Corts en una sessió on s’ha fet palès l’abandonament que encara senten

Victòria Rosselló desmunta l'estratègia del Consell sobre la gota freda: "Que la informació era a l'abast de tothom és incontestable"

La jutgessa demana la llista de trucades del xofer de Mazón per aclarir què va passar abans d’anar al CECOPI

Actualització: 23.02.2026 - 21:44

Estigueu tranquils: aquest no serà un article més per a prendre posició a favor o en contra de la proposta d’unitat de les esquerres que ha fet Gabriel Rufián. O sí, però enfocat d’un punt de vista que no he llegit encara –perquè no s’ha escrit o perquè no l’he trobat, no ho sé–, però que pense que és interessant per a reflexionar negre sobre blanc. Rufián, en l’acte fet la setmana passada a Madrid amb el diputat de Més Madrid Emilio Delgado, demanava constantment “ciència, mètode i ordre”, a l’hora de dissenyar la coalició electoral perquè siga guanyadora. Bé, doncs, humilment, explicaré què n’he après, de la ciència política –si és que això no és oxímoron, que jo sóc d’aquells que signen la pintada que diu “abans lladre que politòleg”, tot i que no forme part de la primera categoria (que jo sàpiga, o més enllà de ser un ciutadà de l’Europa occidental), però sí que puc dir que forme part de la segona, malauradament.

Primer de tot, i malgrat que no hi haurà cap analista polític en les televisions o en les tribunes periodístiques espanyoles que us en parle així, he de dir no existeix cap “llei d’Hondt”. Quan empren aquest concepte es refereixen a una fórmula matemàtica de càlcul de la representació política dels vots en escons, ideada pel jurista flamenc Victor d’Hondt al segle XIX, i que, de fet, no té res a veure –o té molt poc a veure– amb la distorsió en la distribució proporcional dels diputats al congrés espanyol (i en més cambres de l’estat). Hi ha unes altres fórmules, amb resultats més proporcionals, però d’Hondt ho és prou en circumscripcions mitjanes i grans. Per tant, aquest no és el problema. O és un problema menor. La distorsió fonamental del sistema electoral espanyol és l’establiment de la província com a circumscripció electoral i la fixació d’un mínim de diputats a triar-hi, independentment de la població. 

Ara, això és un problema? Depèn. D’entrada, cal constatar que implica una contradicció flagrant: ens diuen que l’Espanya de la constitució del 1978 és l’Espanya de les autonomies, però la representació electoral s’organitza provincialment. I el fet més sorprenent és que cap actor polític de l’estat no ha proposat de fer aquest canvi, més enllà de Compromís el 2011 (i perdoneu-me l’ego, però va ser cosa d’un servidor). Ara, un sistema de representació electoral sempre incorpora biaixos territorials. Un vot no pot tenir la mateixa vàlua de transformació en escons, s’emeta on s’emeta, perquè, llavors, els districtes menys poblats serien sistemàticament menystinguts, però, més encara,........

© VilaWeb