Pablo Hasel: “Prefereixo sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen”

‘Rebel’: el film sobre el calvari i la lluita de Marta Torrecillas que s’ha hagut de finançar a Eslovènia

Helena Solà: “ERC és insostenible, la gent cada vegada està més enfadada i descontenta”

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Les quatre claus per a entendre la guerra de l’Iran

Gisèle Pelicot: “Vaig reconstruir-me sobre un camp en ruïnes”

Albert Sánchez Piñol: “Els catalans són gent d’ordre que volen fer la revolució”

Emma Vilarasau: “Ens hem de revoltar i la gent no té temps”

Una llengua feixista, diu | Mail Obert Bel Zaballa

El gestor Pallerola, el “mossèn” dels Pujol, apuntala la versió de la família

La iniciativa d’extorquir la BPA per obtenir dades dels Pujol va ser del comissari Pedro Esteban, segons un inspector

‘La taca d’oli’: Les claus per a entendre les intencions d’Israel, amb Paul Sánchez Keighley

Alta mèdica per a dos dels tres menors ferits per l’explosió d’un experiment de ciències a Porqueres

Andorra redueix les quotes d’immigració per contenir el creixement de la població

Actualització: 11.03.2026 - 21:41

És molt probable que ja n’hagi parlat alguna altra vegada. Ho faig de tant en tant. O amb certa regularitat. Segons com ens ho miréssim podríem dir, fins i tot, que ho faig sovint. Perquè va bé prendre perspectiva per valorar on som des d’on venim. Va bé en general i en la cosa de la literatura, també. En la cosa de la literatura catalana. De la literatura catalana que es fa al País Valencià. Més específicament encara, de la narrativa. I aquí és on pren especial sentit i consistència l’al·lusió que deia i que encara no he concretat: la superació de la carència singular.

El sintagma prové d’un article publicat a Serra d’Or l’any 1972. Duia per títol “Una carència singular”, el signava en Joan Fuster i començava així: “Fa temps que hi penso, i miro de plantejar el problema als meus amics. Es tracta d’això: el País Valencià actual no té una........

© VilaWeb