Parles molt bé el català, per ser català
Carles Casajuana: “Si els diners fossin una religió, Zapatero seria ateu”
El desafiament català d’un professor d’Indiana: “La millor aportació que podeu fer al món és continuar la vostra lluita”
Deu construccions catalanes que no s’haurien de perdre
Miquel Puig: “La gran selecció d’immigrants no es fa a la frontera, sinó amb els llocs de feina”
“Es va forçar la màquina”: així volia aprofitar la claveguera del PSOE la guerra bruta a Catalunya
L’Alternatiu: el tancament fulminant d’un pseudo-mitjà de l’extrema dreta
La darrera lliçó del professor Delgado: “Entre tu i les meves idees, em quedo amb tu”
Matrícula d’honor al batxillerat, però sense dret de fer la selectivitat: el malson burocràtic de l’Anhel
Biel Mesquida omple de poesia i compromís el Palau de la Música
Tres blocs tancats: la negociació entre els sindicats i la Conselleria d’Educació tanca una jornada maratoniana
El jutge demana a la fiscalia de l’estat tots els contactes que va tenir amb la trama de Leire Díez
El TSJ avala la consulta sobre la llengua base impulsada pel govern de Mazón
Un nou àudio assenyala Fernández Díaz pel cas del compte fals de Trias: “Li agradava molt filtrar”
Actualització: 08.06.2026 - 21:49
Per què ens ho fem, això? Dies enrere es va fer viral un tiktoker d’Avinyó que versiona cançons infantils sobre una base de ritmes urbans. Ficat dins d’un cotxe amb els seus amics, reformula lletres de clàssics com el “Caragol [que ja no] treu banya”, perquè “l’ha aixafat un marroquí”, o el “Patufet”, que “l’ha matat el Mohamed”. Després de milions de visualitzacions, els mitjans del país se n’han fet ressò, i, per variar, molts han caigut en aquell paternalisme tan nostre i tan racista de tractar els catalans que no ens semblen catalans com uns pobres accidentats al voral de la carretera.
Digueu-me ara si això nostre no és per fer-s’ho mirar. L’any 43 després de la primera llei de normalització lingüística, l’any 47 després de Najat El Hachmi, l’any 36 després de Son Goku, un nano nascut i escolaritzat a Catalunya encara s’ha de sentir observar que parla català. “I el parles perfecte!”, se li meravellava un presentador; “Bé, és que he nascut a Catalunya”,........
