Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”

“No penso pagar”: arriben multes fins a 1.000 euros als manifestants que van rebre Puigdemont

Ágatha Ruiz de la Prada esclata a Netflix contra els independentistes per la piscina il·legal de Mallorca

Jair Domínguez: “M’hi refermo: quan vénen amb barres i pedres, potser que ens hi tornem”

Jaume Clotet: “Els espanyols ens coneixen millor que nosaltres mateixos”

Alonso-Cuevillas: “És possible que la jutgessa ara no sàpiga com aturar això de Sixena”

“M’intentaven silenciar i no els importaven les víctimes”

Joan Tardà: “Es deia que ERC s’havia venut per un plat de mongetes, però ningú no es va quedar a la presó”

‘La taca d’oli’: Els problemes de Trump i el futur dels Estats Units, amb Mònica Clua

Andorra tancarà els comerços durant unes hores per la visita de Macron

La Comissió Europea proposa de promoure el teletreball per la crisi energètica

Un fiscal massa neguitós amb la querella contra la Guàrdia Civil per l’espionatge amb Pegasus

Entitats nord-catalanes denuncien una ofensiva d’Aliot contra la catalanitat

Actualització: 15.04.2026 - 21:41

Hi havia una època, tampoc no gaire llunyana, en què a l’estat espanyol era legal segrestar persones. No únicament era legal, sinó que era l’estat mateix que se n’ocupava, de manera metòdica i organitzada, mitjançant el Ministeri de Defensa. Els segrests duraven dotze mesos i en general acabaven amb l’alliberament dels ostatges, però no sempre era així. Es calcula que uns dos mil hi van deixar la pell. Aquests segrests, que paradoxalment només afectaven la població masculina, fins i tot rebien un nom específic: servei militar obligatori. La mili, per als amics i els soferts participants.

A final d’aquest any en farà vint-i-cinc que es va acabar aquesta pràctica i, per tant, ja fa dies que els joves no arriben a l’edat adulta amb aquesta llosa al cap. Però la cosa venia de lluny, del segle XVIII, amb l’arribada dels Borbons i la necessitat de fornir l’exèrcit per lluitar a la guerra de Successió espanyola. Encara que avui ens sembli increïble, durant anys i panys, anar a fer el soldat era una cosa normal per als nois espanyols, tant els qui ho eren de grat com els qui ho eren per força (de nois i d’espanyols). Tot això també passava nord enllà, perquè el servei militar obligatori, a........

© VilaWeb