Albert Forcades: “Esperava que Parlon i Trapero demanessin disculpes”

La fiscalia demana més de trenta anys de presó per a cadascun dels acusats en la protesta per Hasel a Vic

Boye: “Això els fot, que la sentència transcendeix els exiliats i el procés”

RL1 i RL2, el cas real de canvi de gestió que posa en evidència ADIF i RENFE

Una “grollera negligència mortal”: així assenyala la jutgessa a Mazón el camí de la presó

Magda Oranich: “Voleu tornar a la dictadura? Xavals, perquè no l’heu viscuda!”

El Tribunal Suprem para els peus a Trump en una batalla històrica sobre qui ostenta el poder als Estats Units

Per què el 23-F ara? Els secrets que Pedro Sánchez encara amaga

[FOTOGRAFIES I VÍDEO] València torna a eixir al carrer per demanar a crits la presó per a Carlos Mazón

S’ha mort l’artista Eugènia Balcells, pionera en l’art audiovisual

Helena Solà estripa el carnet d’ERC: “La renúncia permanent no construeix cap projecte”

Junts porta al parlament i al congrés i senat espanyols la desaparició del català a les autopistes

Augmenten a nou les víctimes per l’impacte d’un míssil iranià al centre d’Israel

Si res ens ensenya el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, és que hem viscut sempre en “estat d’excepció” i que hem fet com si no hi fos. Perquè, en la tradició dels oprimits, l’“estat d’excepció” és la regla. I com que hem fet com si no hi fos, els vencedors i els seus còmplices ens han pogut imposar la seva visió continuista de la història –“els fets són aquests, i ens són transmesos així”– per justificar la seva victòria fins avui i per sempre. Se’n desprèn, doncs, que, només capgirant la visió de la Història dels opressors, els oprimits podran imposar el veritable estat d’excepció. Perquè, així com no hi ha mitges opressions, tampoc no hi pot haver alliberaments mitjans: o ets plenament lliure o estàs absolutament oprimit. No hi ha “etapes intermèdies” per als........

© VilaWeb