La jutgessa d’Osca té por de delinquir amb Sixena?

Junts s’encalla amb el candidat de Barcelona

Òscar Andreu: “El dol és haver detectat que la llengua del meu pare es fa servir per esborrar la de la meva mare”

Maria Rovira: “El que em feia més por de la crisi dels trenta era l’autoindulgència, conformar-me”

“No penso pagar”: arriben multes fins a 1.000 euros als manifestants que van rebre Puigdemont

El CHCC, l’estructura de país que agonitza per abandonament institucional

Queixes per l’examen de C2 de català: els aspirants van poder corregir la redacció després de la pausa

Vall Clara: “Joan Manuel Serrat va ser dels que va posar més diners per a l’Avui”

Milers de persones s’uneixen al Correllengua Agermanat a Barcelona

'Existim': el jovent que impulsa el Correllengua

[VÍDEO] El president Rull i la vice-presidenta Sans porten la flama del Correllengua a Granollers

Pep Guardiola s’uneix al Correllengua Agermanat

Trump anuncia una pròrroga de la treva amb l’Iran per a facilitar les negociacions

Hi ha una manera especialment mesquina d’intervenir en el debat públic: la deslegitimació. Això és el que han fet Eduardo Mendoza i Javier Mariscal amb Sant Jordi. Han intentat erosionar una de les poques diades en què el català, la cultura i la realitat nacional dels Països Catalans es fan presents al carrer amb tota la seva força.

El debat no és nominal. No es tracta de si n’hem de dir Sant Jordi o Dia del Llibre. Això és només el pretext. El debat real és un altre: si aquesta diada ha de continuar essent una festa lligada a la llengua, a la cultura i al país, o si l’hem d’anar rebaixant, a poc a poc, fins a convertir-la en una jornada neutra i comercial. És a dir: si ha de continuar essent catalana o si ha d’acabar essent només homologable. I aquí és on el seu menyspreu encaixa dins una vella tradició: la d’empetitir tot allò que, a Catalunya, encara conserva identitat nacional.

Sant Jordi molesta perquè és una anomalia........

© VilaWeb