Una història de dol, una història d'amor
VilaWeb és el vostre diari de referència? Afegiu-nos com a font preferida a Google
VilaWeb és el vostre diari de referència? Afegiu-nos com a font preferida a Google
Per què la infiltració de la policia en assemblees sindicals és il·legal?
L’ambició esborrada del govern, el gran problema del Pacte per la Llengua
Segon aniversari enmig de l’incendi desbocat amb els mestres
Lidón Gasull: “El focus s’hauria de posar en l’acord d’Educació amb CCOO i UGT, i no pas a qüestionar un dret fonamental dels treballadors”
Esplugues, un llibre de Morin i una tècnica immoral
Quins cotxes elèctrics són les millors opcions aquest 2026?
I el tercer dia de vaga, la consellera Carmen Ortí s’ha despertat
Acte de desobediència: els alumnes d’un liceu de Baiona s’oposen a la imposició del francès a la selectivitat
Sabrem gestionar una jubilació que duri dues dècades o tres?
Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic
El MNAC també es mou i passa a Sixena la factura per les obres que va conservar
Els Comuns posen ara com a condició per al pressupost frenar la R-Aeroport
Els Pujol aniran a la presó? Les set claus per a entendre què ha passat al judici
Actualització: 15.05.2026 - 21:47
Sempre he admirat el binomi Paul Auster-Siri Hustvedt, una de les parelles literàries més icòniques de Nova York, dels Estats Units i jo diria que del món sencer. Brillant ell com a escriptor, brillant ella, també, i tots dos amb una aura d’atracció i magnetisme que m’ha portat a llegir-los i a voler-ne saber més coses, fins al punt de cavil·lar secretament que, com si fos un ésser invisible, em colava a la seva casa de Brooklyn per observar-los en la intimitat. No sóc mitòmana, i no crec en les parelles perfectes (sempre he pensat que són com els unicorns, preciosos, però imaginaris), però aquest parell, com a mínims vistos des de la llunyania i des de fora, feien que l’unicorn de l’amor semblés més possible i més real.
Paul Auster es va morir el 30 d’abril de 2024 a les 18.58 a causa d’un càncer de pulmó. Poc abans de la seva anunciada mort, Auster va dir a Hustvedt que volia convertir-se en un fantasma per tornar a veure-la, per saber què escriuria un cop ell ja no hi fos i per saber què feien la seva filla i el seu nét.
Assabentar-me de la mort d’Auster em va deixar tocada. El mateix m’havia passat, molts anys abans, amb la mort de Martí i Pol. Són tristeses i plors estranys perquè penses: com puc........
