Sánchez enamorat, l’esclat de la claveguera i la sospita damunt Illa

Timothy Waters: “El dret de decidir no és el dret de guanyar; t’ho has de treballar”

La monja que va jugar amb foc amb Sixena i que ara es pot cremar

El Regne Unit s’apunta a l’energia solar als balcons, mentre als Països Catalans continua sense implantar-se

L’espanyolisme indignat per un petit mapa en una samarreta

El terratrèmol de Zapatero no és com la resta: una ferida perillosa per a Sánchez

Les converses que acorralen Zapatero pel cas Plus Ultra: “D’aquí vindrà la picossada”

Catalunya es dessagna: s’empobreix i es degraden els serveis públics, segons un informe econòmic

Niubó segella un acord amb els sindicats majoritaris que haurà de ser validat pels docents en una consulta

Així és la darrera proposta que la consellera Ortí ha enviat als docents en vaga

La Plataforma 0-3 i la FEUSOC critiquen que Niubó els hagi anul·lat la reunió prevista avui i exigeixen una nova data

Tots els tribunals de les PAU al País Valencià es constitueixen amb normalitat

Ensenyament fa un “experiment social” amb joves amb discapacitat

Ara ha fet tres anys de la victòria de la dreta i l’extrema dreta a les eleccions a les Corts Valencianes. Si no s’avancen les eleccions, haurà estat una de les legislatures més convulses al País Valencià, amb dos presidents i marcada per la gestió temerària i negligent de totes les crisis que s’hi han esdevingut.

La primera i més greu, la de la gota freda que va causar 230 morts el 29 d’octubre de 2024. El president Carlos Mazón va haver de dimitir un any després, acuitat per la pressió social encapçalada per les associacions de familiars de les víctimes.

La segona crisi que el Consell és incapaç de gestionar amb solvència és la vaga indefinida de mestres i professors que va començar l’11 de maig i que encara continua viva. És una crisi que cada dia que passa afebleix més el president Juanfran Pérez Llorca, que va assumir el càrrec el desembre del 2025 amb la promesa de ser un home dialogant. Però, en un acte d’abdicació absoluta, dijous va dir a un grup de docents que ell no era Superman per a solucionar el conflicte.

El pacte exprés amb Vox

Aquesta és una radiografia ràpida de la situació originada pel resultat electoral del 28 de maig de 2023. Aquell dia va representar la fi de les dues legislatures del govern progressista i valencianista del Botànic. El nou govern també va ser de coalició: el PP, amb 40 diputats, i Vox, amb 13, sumaven majoria absoluta. El PP era encapçalat per Carlos Mazón, que va pactar sense embuts amb els ultres. De fet, hi va pactar sense consultar-ho al líder del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, que no va dissimular l’enuig. El pacte es va tancar el 13 de juny, molt abans de les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Núñez Feijóo feia mans i mànigues per allunyar-se de Vox i de Santiago Abascal, i repetia que no pactaria amb l’extrema dreta.

Aquell pacte ara sembla molt llunyà, però va permetre que un torero retirat fos nomenat conseller de Cultura. I va començar una caça de bruixes contra........

© VilaWeb