Ja fa dies que circulen captures de pantalla a X/Twitter on apareix el nom d'una persona o empresa seguit de la xifra de diners públics que ha cobrat via contractes públics i subvencions.

Es tractava, inicialment, dels webs Contractes.cat i Subvencions.cat: dos agregadors de diverses bases de dades obertes que faciliten l'accés a una informació que, tot i que ja era pública, requeria uns coneixements més o menys avançats d'informàtica per poder-hi accedir i encara més avançats per poder-los interpretar correctament.

Tots dos portals, creats per l'enginyer Gerard Giménez, conformen una finestreta única on, a partir del nom d'una persona física o jurídica, es poden consultar tots els contractes públics o subvencions rebuts, ordenats per concepte, data i administració atorgant.

Webs similars, com Open the Books als Estats Units o Regards Citoyens a França també han sorgit d'iniciatives ciutadanes i no directament de les administracions, per bé que tota la informació que mostren prové de la transparència de les mateixes administracions, obligatòria a Catalunya per llei des del 2014.

La popularitat dels webs de Giménez va anar creixent, alimentada també per la decisió del govern de tallar durant més de 24 hores l'accés a la base de dades sobre subvencions i sense que, a dia d'avui, hi hagi hagut una explicació oficial de per què quan les van tornar a penjar faltaven prop d'un milió de dades.

Però el que un enginyer en defensa del dret a la transparència va crear amb bona fe, va obrir les portes a la instrumentalització demagoga i populista de les dades obertes. Una oportunitat perduda per tenir un debat serè sobre en què es gasten els diners públics.

Fiscalització a la carta i populisme

Aquesta mena de cercadors excel·leixen a l'hora de fer més accessible la informació pública, però fallen quan toca contextualitzar les dades. Segons el marc ideològic triat, s'acaba adobant el terreny per a l'antipolítica i el discurs d'odi.

Per exemple, que una entitat rebi un milió d'euros en cinc anys per a projectes educatius pot ser molt o poc en funció del nombre de beneficiaris –informació que no es publica– però no es pot inferir res sense auditar la memòria justificativa de cada subvenció, on cal detallar les activitats, els resultats, les despeses –amb factures– i justificar qualsevol desviació pressupostària.

En el cas de les subvencions, el debat no ha virat sobre l'impacte real dels ajuts........

© TV3 i Catalunya Ràdio