Creat: 19.04.2026 | 05:39

Actualitzat: 19.04.2026 | 05:39

No pas sota la guillotina, per molt que siguem a París, sinó entre teixits més o menys purs o sintètics o fins i tot seda natural, perquè a la botiga Xoos de la rue Turenne del Marais, vora la place des Vosges, on acabem de visitar la casa-museu de Víctor Hugo, la Lluïsa adquireix una camisa de ratlles verticals blanques i malva que des de l’atapeït aparador ens havia cridat l’atenció pel nom.

Chemise philosophe, també dita à col philosophe, que és un coll més alçat i sense gira. Jo no en tenia ni idea i després ho he indagat una mica per poder escriure això. Hi ha colls camisers de moltes classes: anglès, francès, italià, americà, wide spread, curtaway, Eton o club, wing o d’òpera, amb traveta per subjectar la corbata... depenent de la forma, les mides o la caiguda de les pales o ales o puntes, si més arrodonides o més llargues o més separades, amb botonets o sense, etc. També tenim el cèlebre coll Mao, que tampoc no té plec i he vist en cadenes per a joves desconeixedors de qui va ser aquell Mao Zedong que les va fer famoses rebatejat com a coll mandarí (tot queda entre xinesos). Igual que en alguns establiments de Madrid venen marcelinos, uns jerseis de llana dobles de coll alt amb cremallera com el que sempre duia el sindicalista Marcelino Camacho.

Aquests colls filosòfics, tan oberts que deuen facilitar el reg sanguini al cervell, propiciant pensaments més profunds, es diuen així pel filòsof que de tant lluir-los en públic els posaria de moda: Bernard Henri Levy, conegut com a BHL. Filòsof però a més literat, periodista, editor, guionista i productor de cinema, empresari... Personatge mediàtic i controvertit (ara mateix favorable a la guerra de l’Iran), model d’intel·lectual compromès a la francesa, membre de la generació dels Noveaux Philosophes crítics amb els dogmes de l’esquerra radical sorgida del Maig del 68, contraris tant al feixisme com al comunisme, defensors dels drets humans. Nascut fa 77 anys a Algèria de família jueva, haver heretat una fortuna superior als 150 milions li va permetre per exemple comprar a Alain Delon una casa a Tànger. Ric, llest, presumit, cabell llarg ja canós, nas aquilí, celles poblades, ha escrit milers d’articles de premsa i dotzenes de llibres, com un de molt gruixut i interessant sobre Sartre que vaig llegir fa temps, i a sobre ha popularitzat un coll de camisa. Què més es pot demanar?

© Segre