Creat: 18.08.2026 | 05:35

Actualitzat: 18.08.2026 | 05:35

De molt petitet, ma mare m’adormia cantant-me: “Galding, galdong,/ les campanes de Salou./ Qui s’ha mort?/ El Joan de l’hort./ On l’enterrarem?/ A la serra de Gardeny./ Si no hi veu/ li tallarem los peus./ Si no hi cap/ li tallarem lo cap./ Si no hi entre/ li tallarem lo ventre.” Sovint, a les llargues tardes de l’hivern boirós i de l’infern estival de Lleida, suavitzava el darrer vers i canviava el ventre per “laaaa panxeta, la panxeta, la panxeta!” mentre m’hi feia pessigolles, i jo reia, o feia que reia, aterrit........

© Segre