Creat: 26.05.2026 | 05:36

Actualitzat: 26.05.2026 | 05:36

Deia en el meu paper de la setmana passada que els silencis de Mahler podem omplir-los de la manera que ens vagui. Estirant la nota anterior, deixant que reverberi en les parets del cervell. No omplint-los, com si per un instant en efecte fos possible el silenci pur. O omplint-los amb un record, una sensació estranya i sobtada, que no sabem d’on ve i sura, incontroladament. Perquè estem fets de la pasta dels formatges. L’ànima se’ns compon de buits, tipus Gruyère, que o bé sempre han estat allà, des del principi, hereus potser de les........

© Segre