Creat: 21.03.2026 | 05:36

Actualitzat: 21.03.2026 | 05:36

E contunhant parlant de lengua, en Euròpa se parlen mès de 200 lengües autoctònes e de inmigracion. Ath delà era Union Europèa a 24 lengües oficiaus, i a entre 40 e 50 milions de persones que parlen ath torn de 60 lengües regionaus e minoritàries. Sonque bèth un artenh que se li reconeishe coma oficiau, en tot permeter-le emplegar-lo ena administracion e institucions publiques, amassa tamb era lengua o lengües parlades majoritàriament.

Ei eth nòste cas, ei oficiau, mès la tenguem ena administracion, enes mieis de comunicacion e sustot ena escòla, gràcies ada era que se i manten. Mès non ei sufisent, en carrèr non se sent cap!!!

En tot auer en compde er article 22 dera Carta des Drets Fonamentaus dera Union Europèa que ditz: qu’era Union respècte era diuersitat culturau, religiosa e lingüistica, podem díder qu’èm er unic país dera UE tamb tres lengües oficiaus en un madeish territòri, mès cada lòc a diferentes manères de gestionar aguesta diuersitat. Aquerò que òc ei cèrt, ei que reculen, generaument totes.

Ja hè un pialèr d’ans que s’a desvolopat un interès fòrça gran peth coneishement de multiples idiòmes e sustot es d’emplec majoritari, coma ei er anglés. Es nòsti auantpassats non i aurien pensat qu’era màger part des nòsti joeni parlèssen e podessen comunicar-se en ua lengua estrangèra. Tath nòste territòri non ei cap aguesta era mès amenaçanta, senon que n’i a d’autes de mès apròp, castelhan sustot e catalan, que mos van absorbint. Per aquerò ei enes nòstes mans era proteccion e promocion dera lengua pròpria. Es parlants d’aranés tanben ne son de castelhan, catalan e de bèra lengua estrangèra. Sense lengua non auem país!!!

© Segre