Creat: 30.03.2026 | 05:37

Actualitzat: 30.03.2026 | 05:37

Atès que no podem canviar la naturalesa de l’home anem canviant les lleis. Potser degut a aquest permanent estat d’impotència, la nostra societat ha inventat els “Dies Internacionals”. 365 dies de l’any curulls de celebracions dedicats a un tema específic a nivell mundial establert en un ordenat calendari prefixat per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per tal de promoure els objectius i els projectes de la pròpia organització que, en aquest cas, pretén generar conscienciació alhora que activar mecanismes d’acció. De dies internacionals n’hi ha per donar i per vendre, una samfaina de bones intencions producte de ben segur de sessions maratonianes de processos creatius on tothom hi aboca la seva en una pluja d’idees, el brainstorming anglès, que tant agrada a aquests organismes, ben sucats amb oli del bo, on el temps d’ociositat els aboca irremeiablement a la creació de projectes estèrils o, tal com ho defineix el filòsof Nuccio Ordine, a la utilitat de l’inútil. Dia Internacional per Acabar amb la Impunitat dels Crims contra els Periodistes, Dia Mundial de Conscienciació dels Tsunamis, de Prevenció contra l’Explotació del Medi Ambient en la Guerra i els Conflictes Armats, de la Tolerància, el Dia Internacional de les Dones (una jornada on deliberadament se silencia una religió que sotmet la dona i l’aboca a la invisibilitat), de la Filosofia o el Dia Mundial del Vàter (19 de novembre), una iniciativa creada per reivindicar que l’accés al sanejament és un dret humà fonamental per aconseguir una vida sana, digna i productiva. Malgrat el lliri a la mà que acompanya aquestes iniciatives carregades de bona fe, el món continua anant de cap per avall perquè és evident que només tenen la pretensió d’anar fent bullir l’olla sense que ningú posi fil a l’agulla. I en aquest estadi complaent dels Happy flowers, de pou d’amor i de pau carregat d’optimisme, de bon rotllo i de fingida ingenuïtat, jo he triat un dia que em té el cor robat. El Dia Internacional de la Felicitat. No em negareu que no és preciós. Un arc de Sant Martí pletòric! Joan Fuster tenia una visió particular de la felicitat que va saber expressar en un aforisme: “Les persones felices no tenen memòria”. I tenia tota la raó. Contemplar el món des de la desmemòria és la millor manera de viure... o de sobreviure...

© Segre