Creat: 01.04.2026 | 05:36

Actualitzat: 01.04.2026 | 05:36

Molts balaguerins coincidiran amb mi que quan arriba el temps de Pasqua es troba a faltar passar per davant de la pastisseria del Lluís Muixí. Tots buscàvem el moment per anar a veure quina era la gran figura de xocolata que havia preparat per sorprendre’ns amb el seu art. Fa uns anys, just abans que abaixés la persiana per darrera vegada, vaig aconseguir entrevistar-lo. Era un home discret, de poques paraules i no concedia gaires entrevistes als periodistes. De fet, recordo que, mig en broma, li vaig dir que ell les paraules les convertia en relats de xocolata, en històries que endolcien els nostres àpats. Era un balaguerí gairebé invisible que es va fer present en moltes de les nostres cases en moments singulars i en celebracions úniques. Amb els seus dolços havia alegrat festes d’aniversari, llargues sobretaules, els dinars de Festa Major o del dia de la Mona.

Entrar a la seva botiga era endinsar-se en una ambient tan dolç com extravagant. Figures i figures de xocolata i sucre que farcien prestatgeries i vitrines. Era una pastissera, però també es podia considerar el museu particular del Muixí. Amb la seva gran destresa havia recreat amb xocolata centenars de personatges famosos. Perquè després de passar hores i hores al seu obrador era capaç d’aconseguir la figura desitjada. Era un home solitari que només esperava una cosa: veure que entraven per la porta els mateixos clients any rere any.

Segons em va explicar va aprendre a treballar la xocolata gràcies al seu pare, que la dominava molt bé, i al germà Peralba, que li va ensenyar a fer figures de fang a l’Escola Pia. Va ser un artesà que va saber convertir la seva traça i imaginació en obres dolces.

“La meva addicció és la feina; la xocolata, que se la mengin els altres”, em va dir. Certament, una amant de la xocolata com jo trobem a faltar el pastisser, i, sens dubte, les seves figures. Tot i així, com cada any, preparem la mona als fillols i l’acompanyarem d’alguna figura de xocolata. Perquè al final, les tradicions són això: petites coses que passen de mà en mà i que generen moments de felicitat compartida. Bona Pasqua, estimats lectors.

© Segre