Creat: 02.04.2026 | 05:38

Actualitzat: 02.04.2026 | 05:38

A finals de la dècada passada, els cineastes Ronald D. Moore (Galáctica, estrella de combate, Star Trek: La nueva generación), Matt Wolpert (Fargo, American Crime Story) i Ben Nedivi (Fargo, The Umbrella Academy) van emprendre un projecte tan ambiciós com la transcendència del seu guió i que ha acabat per convertir-se en un dels segells distintius de la plataforma de la poma. Aclamada en múltiples àmbits per la qualitat dels seus efectes visuals i la seua narrativa, la trama va partir d’una realitat alternativa en la qual la Unió Soviètica havia vençut els Estats Units en la carrera espacial, sent així la primera nació a aconseguir fer arribar un home a la Lluna. Decidits a explorar les hipotètiques conseqüències d’aquest succés, els seus creadors han desenvolupat al llarg dels anys una ucronia en majúscules amb una cinquena entrega que va aterrar el 27 de març. Ambientada el 2012, diversos anys després del robatori de l’asteroide Goldilocks, la cinta de 10 episodis –amb estrena setmanal fins el 29 de maig– ens trasllada en aquesta ocasió a Mart, concretament a la colònia batejada com Happy Valley amb milers d’habitants, famílies assentades i una generació nascuda o criada lluny de la Terra. Mentre els governs terrestres volen imposar ordre i control sobre el planeta roig, els colons comencen a sentir-se una societat diferent, amb interessos, identitat i aspiracions pròpies, convertint així la vella carrera espacial en una història sobre sobirania, treball, migració, poder corporatiu i xoc entre metròpolis i colònia. Continuen pesant figures veteranes com Ed Baldwin, Kelly Baldwin, Aleida Rosales, Dev Ayesa o Margo Madison, però el focus es desplaça també cap a personatges més joves, especialment Alex Baldwin i altres marcians de segona generació que ja no veuen la Terra com a llar sinó com una referència llunyana. En paral·lel, aquesta entrega introdueix el component de thriller a través d’un assassinat a Mart, mantenint el melodrama familiar amb la intriga política. Malgrat que el volum acumulat de subtrames comença a passar factura i de certs desequilibris de ritme i to, la cinquena part ha tornat el xou al seu millor nivell amb el tractament de problemàtiques més que reconeixibles del nostre present, consolidant-se així com una de les millors produccions contemporànies de ciència-ficció a l’espera de la seua conclusió en la sisena i última temporada.

© Segre