Creat: 21.09.2026 | 05:34

Actualitzat: 21.09.2026 | 05:34

Quan ens creuem un vellet pel carrer ens l’imaginem bategant en una ecografia impossible als 4 mesos de gestació i veiem els seus pares, posem per cas esvelt i prim i moreníssim ell, cabell ros cendra i clars ulls boreals ella, repentinats i agafats de la mà, esperant l’arribada del nen amb tanta il·lusió que vuitanta i molts anys després encara l’aureola una figura encorbada. La terra que no avança, que només gira. Deplorem llavors qui idolatra la joventut, és a dir: quasi tothom, i compadim qui........

© Segre