Creat: 02.09.2026 | 05:34

Actualitzat: 02.09.2026 | 05:34

Cauen els anys. Passa el temps.

El temps és com una paparra silent, com un fals amic. Com aquell col·lega pesat, insistent, que no ens podem treure mai del damunt. Ens acompanya com l’ombra, sempre a la vora. No ens posa cap afecte, però.

El temps és un enganyós Déu que inútilment adorem; monstre al qual rendim un culte obsessiu que no mereix; senyor de la indiferència, paràsit que, any rere any, ens xucla la vida.

El temps és un fals esclau que ens encadena. El portem al telèfon, el lliguem al canell, el pengem al coll, l’enclavem en altes torres, el fixem, ferit, travessat amb un........

© Segre