Creat: 23.03.2026 | 05:38

Actualitzat: 23.03.2026 | 05:38

Ja ni recordem quan vam analitzar per últim cop des d’aquest racó una victòria de l’Atlètic Lleida. I continuarem sense recordar-ho. No n’hi va haver prou amb l’estrena de la primavera al Ramon Farrús, del qual, com ja vam escriure fa setmanes, no haurien hagut de sortir mai els de Cappont per emprendre una aventura al Camp d’Esports, on no van ser mai ben rebuts ni van ser capaços d’adaptar-se com a locals. Aquesta vegada, fent bo allò que “ase magre, ple de mosques”, va haver de ser un fatídic temps afegit el que impedís el triomf dels de Jordi López. Un penal a favor del València B va suposar l’empat, que deixa les coses igual de malament, o fins i tot pitjor, perquè només resten sis jornades per al final i el play-out, que està en mans valencianes, segueix a vuit punts i la salvació, deu. I aquest diumenge, sí, el del canvi d’horari, toca visitar el Reus, un equip que somia, de fet ja hi és, amb poder disputar el play-off d’ascens. L’Atlètic Lleida no va poder aconseguir aquesta bola extra que tant reclamava el seu tècnic. Matemàticament, seguir a la Segona RFEF el pròxim exercici encara és possible, sí, però aconseguir-ho sona ja a una gesta homèrica, d’aquestes que no solen donar-se en un esport tan pragmàtic com el futbol. No ho tenen tan malament, és veritat, com el Lleida CF, el seu enemic mortal a les xarxes socials (perquè fora d’elles no ho percebo) que amb la seua derrota contra la Muntanyesa ja és virtual equip de la Lliga Elit.

© Segre