Creat: 27.06.2026 | 05:37

Actualitzat: 27.06.2026 | 05:37

“Poder escriure en la meva pròpia llengua va ser definitiu”, deia Jesús Moncada. Per a ell era l’única manera d’explicar el món del riu, les mines, les converses de cafè –de la Granota– i la memòria d’un poble que les aigües van esborrar del mapa, però no de la literatura.

El Ple de la Paeria ha aprovat per una àmplia majoria la moció d’Esquerra Republicana per reforçar el català a la Franja de Ponent i defensar els drets lingüístics al conjunt dels Països Catalans. És una bona notícia. No perquè una moció resolgui, per si sola, dècades de desatenció, sinó perquè Lleida ha afirmat una evidència: la Franja no és una perifèria ni una realitat llunyana. És part de la nostra identitat i de la nostra comunitat: humana, cultural i lingüística.

Per a molta gent de Fraga, Mequinensa, Tamarit, Saidí, Benavarri o el Pont de Montanyana, Lleida és ciutat d’estudis, d’hospitals, de compres, de feina i de família. I per a Lleida, la Franja........

© Segre