Creat: 19.02.2026 | 05:38

Actualitzat: 19.02.2026 | 05:38

L’absurditat de la guerra, el fatal entrellaçament d’accions i omissions que condueixen els homes a matar-se entre ells, les muntanyes d’éssers humans arrossegats al sacrifici contra la seva voluntat, són els flaixos alhora subtils i descarnats que ens ofereix l’escriptor i cineasta francès Éric Vuillard (Lió, 1968) a La batalla d’Occident: una lúcida mirada sobre el suïcidi d’Europa en la Gran Guerra.

–“Els nets de la reina Victòria ocupaven el tron d’Anglaterra i d’Alemanya. Totes les corones d’Europa tenien avantpassats que havien dormit sota els mateixos llençols. La consanguinitat regnava sobre una moral rígida a l’escala del continent. El Kàiser era coronel de dragons de l’exèrcit britànic i el seu cosí Jordi V ho era de la guàrdia prussiana. Tot anava bé.” Però...

–“L’1 d’agost, Alemanya declara la guerra a Rússia. El 2 d’agost l’imperi otomà i Alemanya signen una aliança contra els russos. El 3 d’agost Bèlgica rebutja l’ultimàtum i Alemanya declara la guerra a França i Bèlgica. Ningú no........

© Segre