Creat: 14.04.2026 | 05:36

Actualitzat: 14.04.2026 | 05:36

Tot i que la data no convidava, potser per haver-se programat en plena Setmana Santa, el Cafè del Teatre va acollir, amb raonable resposta popular, una vetllada de jazz d’alt nivell protagonitzada pel guitarrista peruà Alejandro Latinez, acompanyat per dos figures de sòlida i prestigiosa trajectòria internacional, com el bateria nord-americà Mike Clark i el contrabaixista holandès Joris Teepe.

El concert va servir com a presentació en directe d’Introducing Alejandro Latinez, el primer àlbum del guitarrista, confirmant que presenciem i gaudim d’una proposta madura, cohesionada i amb una identitat pròpia ben definida, a més d’unes capacitats compositives també rellevants. A nivell de conjunció, des dels primers compassos de l’espectacle es va percebre una connexió orgànica entre els tres músics, amb un Latinez desimbolt, desplegant un llenguatge guitarrístic versàtil en el qual conflueixen la tradició del jazz modern, matisos i textures d’arrel llatinoamericana i una sensibilitat melòdica molt cuidada. El seu so, net i expressiu, es va moure amb naturalitat entre passatges lírics i moments de més intensitat rítmica, mostrant tant solvència tècnica com criteri narratiu. Per la seua part, Mike Clark va aportar el seu inconfusible pols, combinant precisió i llibertat i una particular forma d’articular els grooves, amb ressons del funk i del jazz elèctric, generant una base dinàmica que va elevar cada peça, però sense caure en l’excés. Clark no només va sostenir el tempo, sinó que va dialogar constantment amb els seus companys, enriquint el discurs col·lectiu amb accents i textures subtils. El tercer en acció, l’espigat i imponent contrabaixista neerlandès Joris Teepe, va actuar com a nexe entre ambdós mons. El seu so robust i el seu sentit del temps van proporcionar estabilitat, però també una gran flexibilitat harmònica. En els solos, va demostrar un fraseig elegant i ben construït, mentre que en l’acompanyament va saber adaptar-se amb intel·ligència a les necessitats de cada tema.

El repertori vespertí, centrat en diversos estàndards i composicions del mateix Latinez, va evidenciar un equilibri entre estructura i espai per a la improvisació, destacant temes propis com Arcade, Woodpecker, Valse Hot, I'll Remember April, You Are Reading My Mind, Invitation Swing o Invitation Funk, entre alguns més, tots, la mar d’inspirats i del grat general de tots els assistents. Cada una de les composicions i els seus desenvolupaments interpretatius respectius van evolucionar davant nostre de forma natural, permetent que les idees fluïssin sense rigidesa, en un exercici d’escolta mútua i intercanvi constant d’elegància i dinamisme.

Davant de gran demostració artística, la resposta del públic va ser càlida i entusiasta, ja que la proximitat de l’espai del Cafè, ben coneguda per tothom, va afavorir una experiència íntima, en la qual cada matís va ser percebut i celebrat unànimement. Els aplaudiments, prolongats i sincers, van confirmar que la proposta no només va convèncer, sinó que va deixar empremta, aconseguint que el concert constituís, en conjunt, una demostració de complicitat artística i respecte pel llenguatge del jazz, i en la qual tres músics de procedències diferents i trajectòries dispars, però de gran altura musical, van ser capaços de trobar un punt comú per construir quelcom genuí, vibrant i molt divertit per a l’espectador.

© Segre