Creat: 20.09.2026 | 05:36

Actualitzat: 20.09.2026 | 05:36

Sun Tzu ho va deixar escrit fa vint-i-cinc segles: la victòria més important és la que s’obté sense combatre. El 30 de juliol del 2026, més de 70.000 persones van entrar nedant a Ceuta en només dos dies. Ni un tret, ni una declaració de guerra, ni una vulneració formal de cap tractat. I tanmateix, Espanya va viure el que el seu propi president va qualificar de violació de la seua integritat territorial. Si això no és una lliçó de L’art de la guerra, no sé què ho és.

Comencem pel diagnòstic. Deu dies abans, Pedro Sán-hez havia viatjat a Alger per reobrir la relació amb el gran rival regional del Marroc. Tres dies després, una comissió del Congrés donava llum verda a facilitar la nacionalitat als sahrauís nascuts sota administració espanyola. I una sentència del Suprem, segons Rabat, havia desactivat l’element dissuasiu a la frontera. Tres senyals en un mes. Un estrateg les hauria llegit........

© Segre