Creat: 12.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 12.04.2026 | 05:37

Jordi Pàmias és un dels nostres millors escriptors, ha guanyat premis literaris destacats, com el Carles Riba o el Vicent Andrés Estellés, i ha rebut distincions importants de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Lleida o de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Nascut l’any 1938 a Guissona, ha estat mestre de força generacions que han passat per les aules de l’Institut Màrius Torres de Lleida. Arrelat a la terra, la seva obra dialoga amb veu alhora precisa i commoguda amb el paisatge en què es reconeix. Però hi alena arreu la mirada lúcida de l’intel·lectual rigorós i l’espiritualitat de l’home de fe. Amb un pròleg excel·lent del físic i poeta David Jou, Jordi Pàmias ens ofereix ara un llibre que dialoga amb l’Apocalipsi de Joan, un text corprenedor escrit a Patmos a la fi del segle I dC, amb un caràcter profètic i simbòlic. Jordi Pàmias ha triat com a títol d’aquest poemari Joan, el testimoni savi amb la voluntat de posar l’accent en la naturalesa sapiencial del llegat de l’autor de l’Apocalipsi. Jordi Pàmias s’hi inspira, a més, perquè veu al món d’avui una dimensió apocalíptica, que afirma i denuncia. No és ben bé un poemari estrictament religiós, però hi conflueixen un humanisme profund i un anhel espiritual. Jordi Pàmias hi escriu: “Sovint anem, indecisos, pel món/ amb els ulls emboirats, arran de timba,/ i els dies fan una barana fràgil” i ens transmet la visió crítica sobre una contemporaneïtat materialista, acomodada i descreguda: “Dominador de la Natura,/ bruixot de la tecnologia:/ l’home s’ha fet oblidadís de Déu” o “Però nosaltres, avesats/ a un raonable escepticisme,/ vivim en una mena d’entreson”. A més de l’Apocalipsi, els poemes que Jordi Pàmias ens presenta a Joan, el testimoni savi incorporen referències a la música de Johann Sebastian Bach, a fragments del Llibre d’amic e amat, de Ramon Llull, a la pel·lícula El setè segell, d’Ingmar Bergman... La vida i el pensament, els vincles i les reflexions es van entreteixint a les pàgines del volum, on podem trobar versos tan bells com: “Avesat al misteri dels grans cims/ i a la llum de les comes pirinenques,/ fou vençut i esbrancat, sense raó,/ com un roure de pedra, solitari”, que no podem llegir sense emoció. I al capdavall, tanmateix, l’esperança: “Però, joves o no, serem enduts/ pel vent de l’Esperit, que ens agermana/ en l’aventura certa de l’amor.”

© Segre