Creat: 31.03.2026 | 09:01

Actualitzat: 31.03.2026 | 09:01

L’esborrany del Reial Decret que encara no ha sortit a la llum preveu una nova regularització extraordinària dels immigrants irregulars que es troben actualment al nostre país sense papers. La normativa vigent del Reglament d’Estrangeria regula un temps mínim de dos anys des de l’arribada de l’immigrant per obtenir els permisos necessaris per a treballar. La nova proposta de la regularització extraordinària estableix que els estrangers irregulars sense papers, dins d’un termini concret de tres mesos (des de principi d’abril fins al 30 de juny d’aquest any) podran sol·licitar el permís de residència i de treball sempre que acreditin la seva presència al territori espanyol durant almenys 5 mesos abans del 31/12/25, presentant els documents justificatius (full d’empadronament o visites mèdiques, contracte de llum, enviament de diners, etc.) i no tinguin antecedents penals.

Dins d’aquest termini de 3 mesos i una vegada presentada la sol·licitud, els immigrants que compleixin els requisits obtindran els permisos i podran treballar de forma legal amb tots els drets i obligacions durant un període d’un any que hauran de renovar primer al cap de 2 anys i després cada 4 anys fins al permís de residència definitiu. L’efecte crida no hauria de produir-se ja que la normativa antiga es manté igualment en vigor (estada mínima inicial de 2 anys) per als que no tinguin els requisits assenyalats.

Aquesta regularització extraordinària que pot afectar uns 500.000 estrangers irregulars va ser demanada el seu dia per les entitats socials, patronals i sindicats que la veien necessària a fi i efecte de facilitar la contractació de mà d’obra submergida, lluitar contra la injustícia i vulnerabilitat d’aquest col·lectiu, augmentar la productivitat dels treballadors regularitzats i aflorar les cotitzacions a la seguretat social.

Totes les sis regularitzacions d’immigrants fetes pels governs democràtics del nostre país sempre han posat tot l’èmfasi amb els tràmits burocràtics necessaris per a obtenir una autorització “exprés” però, en canvi, no han tingut en compte la formació prèvia que caldria donar a aquests col·lectius que s’han de regularitzar. Se suposa ara que una part d’aquest col·lectiu que treballa de forma il·legal ja coneix la feina que estan fent, però també hi ha una part important de persones immigrants que “no tenen ni ofici ni benefici”.

Per part de l’Administració s’hauria d’haver aprofitat aquesta regularització extraordinària per aflorar la necessitat de formació d’aquest col·lectiu irregular i realitzar cursos regulats especialment per aquesta situació extraordinària, impartits per entitats públiques o privades, patronals, cambres, empreses, sindicats amb un format breu de tres/sis mesos per aprendre tres qüestions o coneixements fonamentals: un ofici dels demandats pels sectors empresarials, la llengua del territori i drets i obligacions com a ciutadà.

Durant aquest primer any inicial de l’obtenció del permís de residència i de treball, l’immigrant haurà de buscar-se un treball legal ja que al cap de dos anys ha de renovar de nou els seus permisos i justificar que es troba en una situació laboral activa. Això és correcte perquè la persona regularitzada s’esforci amb el treball, però també s’hauria d’haver obert la finestra a una altra possibilitat –ara no regulada– per a obtenir la renovació dels permisos que estimulés la formació comentada anteriorment. Per tant, una altra alternativa que caldria afegir per a la renovació del permís inicial hauria de ser la demostració que l’immigrant està fent o ha acabat de fer aquests cursos especials i breus per a aprendre un ofici i coneixements de la llengua i dels drets/obligacions dels ciutadans. És tan important treballar com aprendre aquestes formacions bàsiques que haurien de ser curtes, certificades i coordinades per entitats públiques i privades autoritzades. Aquesta formació podria ser una altra via per a obtenir la renovació dels permisos que serviria per a aprendre un ofici i milloraria la integració i la cohesió de la gent.

© Segre