Creat: 15.04.2026 | 05:37

Actualitzat: 15.04.2026 | 05:37

Vaig conèixer Lluís Foix a Barcelona ja fa anys, crec que quan jo treballava al Departament d’Ensenyament i ell era ja una peça important de l’engranatge del diari La Vanguardia. Però quan més l’he tractat ha estat darrerament, a les reunions del Consell Editorial de la revista Horitzons i en presentacions del seu darrer llibre, a les quals ha tingut l’amabilitat de convidar-me a participar.

En alguns temes no tenim la mateixa percepció, tot i que coincidim en molts d’altres, però el diàleg sempre és ric, interessant i estimulador, i l’hi agraeixo. Malament rai si només poguéssim intercanviar amb els que pensen el mateix que nosaltres fil per randa.

Lluís Foix va néixer a Rocafort de Vallbona, a l’Urgell, el 1943, i sempre ha recordat el paisatge humà, un paisatge de mil anys, de la seva infantesa. Recorda també la misèria i la brutícia dels temps de postguerra, els silencis eloqüents, aquell no parlar però sabent, i la influència determinant que tingueren dos mestres: el del propi Rocafort de Vallbona i el de Maldà. Els mestres que li van ensenyar les coses bàsiques, aquells aprenentatges que duren per sempre.

Després de dos anys fent de pagès, i de la gran gelada de........

© Segre