La pel·lícula d’Alfred Hitchcock del 1954 de la qual he manllevat el títol per a aquesta peça succeïa a Nova York durant una onada de calor. Com els seus veïns, el protagonista, de fet tothom, tenien les finestres sempre obertes. Tal cosa li permetia observar el veïnat en les seves quotidianitats, un possible assassinat en el cas de l’obra del mestre del thriller. Fer el xafarder tal com feien (o fan encara) molts padrins i padrines als pobles (i ciutats). Aquí, un detall nostrat: rere les cortines. Entrar a la vida dels altres sempre ha estat una temptació irrefrenable per part d’alguns humans.

En els temps actuals i pel que fa a obrir finestrals, ens dividim entre qui té aire condicionat i qui no. Si és un........

© Regió7