Son falsos patriotes,son servents de l’odi internacional. L’extrema dreta ibèrica presumeix de defensar els interessos nacionals, però la seua coherència és pura façana. Mentre Santiago Abascal rebutja els decrets del govern espanyol per pal·liar la crisi econòmica de la guerra a l’Iran, al·legant que no col·laborarà amb «la màfia de Pedro Sánchez», els seus aliats Netanyahu i Trump n’agreugen les conseqüències sobre agricultors i comerciants que Vox diu protegir. La contradicció és flagrant: Abascal tanca files amb l’ofensiva israeliana i amb la deriva ultra de Trump, mentre l’estret d’Ormuz es tanca i perjudica els sectors que ells mateixos representen. L’aliança és inquebrantable. Al gener, una delegació de Patriots.eu –grup ultra europeu presidit per Abascal– va ser rebuda a Jerusalem per Netanyahu, que els va anomenar «companys d’armes». D’aquesta trobada va néixer Patriotes de Jerusalem, la branca israeliana de la internacional ultra, que segella la col·laboració entre el Likud i formacions com Vox, Orbán, Le Pen o Wilders. Aquest suport servil a un govern que viola sistemàticament el dret internacional no és patriotisme: és submissió ideològica. A Catalunya, el mateix patró es reprodueix amb Aliança Catalana. Sílvia Orriols ha defensat l’ofensiva israeliana sobre Gaza com una «incursió legítima», ha negat el genocidi i ha rebutjat acollir refugiats palestins, tot lligant-ho a la seua islamofòbia estructural. La seua narrativa equipara la lluita d’Israel contra Hamàs amb una suposta «croada» catalana, arribant a afirmar que «la victòria d’Israel és la victòria de Catalunya». Obliden el colonialisme, l’ocupació de terres, el racisme dels colons i l’assassinat de civils. Això no és sobiranisme, és una declaració de vassallatge deshumanitzada.El govern sionista d’Israel ha dilapidat el seu capital moral: el genocidi a Gaza, les matances al Líban i Síria, les declaracions inhumanes dels seus dirigents, la violència quotidiana a Cisjordània. Ha passat de víctima a botxí. I davant d’això, qui es diu patriota només pot fer una cosa: no callar, sinó denunciar. Però les esquerres espanyoles i catalanes, dividides en disputes estèrils, no aconsegueixen articular un projecte aglutinador que confronti els discursos d’odi d’aquests falsos patriotes.

Mentre Vox i Aliança Catalana creixen, ens hem de preguntar: què podem fer els antifeixistes? La resposta és clara: construir un front polític i social ferm, que recuperi el patriotisme autèntic, el que defensa els drets humans, la justícia internacional i la sobirania real. Perquè els que ara donen suport servilment la guerra dels Estats Units i Israel no són defensors de la pàtria, sinó altaveus acrítics de l’odi i l’ocupació. Només des de la unitat progressista podrem desmuntar aquesta mentida i oferir una alternativa digna.

© Regió7