El mes de juny del 2025 va tenir lloc a França una conferència, nacional, de treball amb la participació d’entitats, centres de recerca, universitats, sindicats, associacions de drets humans... al voltant d’un gran lema: «Polítiques de salut mental: conceptes i perspectives diverses». El títol promet, l’enunciat parla de conceptes, en plural; i continua, amb plural, parlant de la diversitat de perspectives. El desembre del 2025 es publica l’article on s’explica el debat i les conclusions, i ens permet badar-hi més, títol de l’article: «la Salut Mental en tensió, reptes epistemològics, polítics i clínics d’un espai fragmentat».

Badar-hi una estona, llarga, val la pena, ja que posa sobra la taula, una crítica constructiva pel que fa a aquest concepte, ambigu, de la salut mental. Una prioritat en les polítiques de Salut en molts països.

Em qüestiono si tenim, tothom, el mateix concepte del que vol dir la salut mental. La resposta és que el concepte o els conceptes seran variats i, a voltes, contradictoris respecte al que ho entén cada persona. La polisèmia, la manera d’entendre el significat de la salut mental, donarà variats i diversos resultats. I és que hi ha hagut un procés, un viatge, que va amb una atenció des d’una perspectiva mèdica que ha quedat diluïda dins del concepte de salut mental. La salut mental englobant la prevenció, els determinats socials i la psiquiatria al mig de la d’un concepte més ampli i no, encara, ben estable. Segurament cal pensar en un espai de trobada i col·laboració entre diverses disciplines: socials, educatives, laborals, d’habitatge, culturals... i sanitàries. Si, a més, hi afegim la complexitat de les situacions clíniques, ja que no hi ha dues persones amb el mateix diagnòstic i la mateixa situació i evolució, tenim un problema, i una oportunitat d’abordar-ho, de manera integrada pel que fa a l’atenció, no confondre amb aconseguir una curació.

A tot això, s’hi pot afegir la manca de professionals, les tensions pressupostàries, la fragmentació dels recursos, o que siguin diferents i variats, en la majoria dels territoris, els condicionants socials també diversos en funció de cada persona... tenim un bon poti-poti per badar, però no és excusa per badar gaire.

D’una especialització d’una branca de la medicina a un sistema integrat d’atenció, un repte per no deixar-nos a ningú per atendre, amb una atenció compartida.

I és que, Quan vegis la barba de ton veí pelar, posa la teva a remullar. A la France, va començar l’època moderna amb la Revolució, marcant un camí per la reflexió... a veure si passa el mateix.

© Regió7