Agafo una trucada que no havia d’agafar. És d’aquelles comercials. No l’he vist a venir. L’interlocutor se m’adreça d’aquella manera que fan els comercials que sembla que realment parlin amb tu quan realment no parlen amb ningú, ni amb tu. De fet, no saben ni amb qui parlen. Però com que estan entrenats per parlar sense respirar i sense donar-te opció que tu respiris, quan ets dins la trucada costa molt de sortir. Potser penjar, dir un exabrupte o parlar en català – això funciona sempre – però has de trobar el moment de fer-ho. Maleeixo el meu moment de debilitat quan, en escoltar-lo, veig l’ocasió de la meva vida. La venjança que fa tants dies que espero. Ell em demana si tinc alarma i jo dubto en quina resposta serà la millor........

© Regió7