Quan a mig agost segueixes al sofà fent plans, ja comences a intuir que l’agost serà més aviat galdós. Tot i així, em vaig animar en descobrir que si alço una mica el cap veig un tros de cel i un tros de sol a punt de pondre’s. Aquesta és la meva. Encara hauré endevinat el lloc exacte per veure l’eclipsi sense fondre’m. I em vaig engrescar. Mai no havia vist tanta expectativa per una cosa tan breu i mai havia sospitat que, un eclipsi, acabaria essent «inaugurat» pel president amb un polsador d’aquells d’attrezzo quan fas veure encens la tronada grossa o l’espectacle del castell de festa major. Crec que el sol no hauria gosat eclipsar-se davant nostre sense l’anunci oficial.........

© Regió7