Cúter, cel·lo i cartronet
No en tinc cap dubte, aquesta setmana serà recordada per tots i per sempre. I mira que estic gairebé segurs que molts ja havíem perdut la fe i no comptàvem pas en recuperar-la. Només calia esperar i aquesta setmana s’ha fet la llum. Quants cops no he pregat, resat, desitjat que arribés aquest moment. Quants anys fa que, en silenci I obedientment, espero un senyal, el senyal, que ho canviarà tot. Lamento no haver tingut fe. Confesso que no he tingut l’enteresa dels que saben que, amb el temps, tot arriba. Tinc un munt d’escenes gravades al meu cap. Totes diferents i sempre totes iguals. Em veig jo allà al taulell, confiant, confiant que tot........
