Hi ha converses que queden gravades a la memòria per sempre. Les meves es remunten als anys noranta, a Madrid. De vegades tenien lloc en la solemnitat del despatx de la direcció del Museu Nacional de Ciències Naturals, on en Pere Alberch i Vié (1954-1998) s’havia instal·lat per assumir el repte de modernitzar la institució. D’altres, més disteses, continuaven fent unes birres en bars que encara respiraven l’aire llibertari de la Movida. Com a biòleg, i sobretot com a amic, vaig compartir amb ell aquelles apassionades xerrades on la ciència trencadora s’encreuava amb les ganes de viure.

En aquelles trobades, en Pere sovint recordava amb nostàlgia les seves arrels al Moianès, vinculades a Ca l’Auberg, a l’Estany. Avui dia, amb el seu germà Jordi anem a sopar sovint i el record d’en Pere és el convidat d’honor a la taula. Reviure aquells moments em confirma que aquestes línies no són només memòria........

© Regió7